Perdona, i les coses bones, per quan?

Cada dia que passa, em pregunto on es deuen guardar els elogis de la gent.

Al llarg de la nostra vida hem realitzat moltes coses, començant per les tasques més quotidianes com les feines de la casa, passant per tasques “obligatòries” com els estudis, la feina...  i acabant per accions de lliure elecció.

Totes aquestes, d’una forma més o menys conscient, ens les autoavaluem i sempre esperem que algú extern ens les avaluï i/o valori.

I és aquí on venen les meves preguntes, quan ens direm les coses que fem bé? Perquè encara que parlem d’una tasca simple i quotidiana, no treu que és una acció realitzada, i aquesta té un resultat final, per tant, si aquesta s’ha fet bé, perquè no s’elogia? Perquè ben mirat, si s’hagués fet malament, s’hagués fet saber, no?

És trist que segurament, si intentem recordar totes les accions que creiem que hem fet bé i ens han valorat i les contrarestem amb les que hem fet malament i ens han retret mil i una vegada, segur que la part de la balança dels retrets, pesa més que la dels elogis.

Quantes vegades s’han enfadat amb tu perquè no has endreçat l’habitació, no has fet el llit, no has portat els deures fets, has arribat tard a classe, t’has oblidat de portar el que et demanaven...  quantes vegades t’han retret, el dia que no vas proposar una bona activitat, que el dia que més et necessitaven no hi eres, que has triat un mal lloc per anar, que no has fet bé aquell llançament... i així podríem fer una llarga llista negativa.

Sembla que dins la nostra societat, es valorin més les persones que fan les coses malament o be sembla que vulguem enfonsar-nos més unes persones a les altres. Tendim a castigar les coses mal fetes i a no premiar a les que dia a dia s’estan fent bé.

No se perquè ens costa tant dir a les persones que han fet un dinar molt bo, que ho han netejat molt bé, que han organitzat una vetllada molt agradable, que han tingut una bona idea, que han fet un bon exercici, que han pres una bona decisió, que han tingut un bon comportament, que t’han fet passar una bona estona... Perquè no ens felicitem per els deures fets, perquè hem arribat a l’hora, perquè avui hem durat més estona corrent, perquè ens hem atrevit a fer un pas endavant...

Tenim tantes coses positives a dir-nos, però ens costa tant fer-ho...

Crec que ha arribat l’hora del canvi, la situació actual ja és prou difícil com per trepitjar-nos unes a les altres, per tant, intentem a fer un canvi cap al positivisme i ajudem-nos aixecar el cap!!!

Només em queda dir-vos que "positiu es viu tot molt millor"