Per començar aquest blog,
m’agradaria parlar de les persones anomenades com a persones de gel.
Des de sempre hi ha hagut gent que
se l’hi ha posat aquesta etiqueta, les quals han hagut d’anar escoltant que
eren el noi o la noia de gel, amb les seves fredes paraules, que no expressen
els sentiments, que passen de tot, que no estimen als altres...
Realment, no entenc el perquè
d’aquestes dures paraules, no és cert, elles també es preocupen pels altres...
Mica en mica, però, la gent les fa
dubtar, les van fent perdre la confiança, tenen por de fer un pas en falç, la
sensació que el temps no avança. El seu cor es va partint en dos, les males
paraules els hi separen.
Em pregunto si algú s’ha qüestionat mai que hi ha diferents formes d’estimar, que en els sentiments no hi ha pautes. A l’amor no tot son paraules, sinó que també hi ha gestos, somriures i intenses mirades.
Caiem en l’error de pensar que un
t’estimo val més que un escrit de tot cor, que una abraçada val més que provocar
un somriure, que el dia a dia val més que una tarda intensa, que les paraules
valen més que el silenci...
Pensem que qui més petons fa més
estima, que qui fa més abraça més aprecia, que qui fa més regals més valora...
i així una intensa llista d’accions.
Valorem i infravalorem sempre, i
sempre, ho fem des del nostre jo.
Jutgem, sempre jutgem, sense pensar
que cada persona és diferent i que no te la mateixa forma de pensar, de fer,
d’estimar... a tothom l’hi agraden coses diferents i l’hi resulta més senzill
expressar-se d’una manera que d’una altra.
Tothom té dret a estimar com vol, i
a ser estimat per ser com és, només ens fa falta mirar més enllà d’un/a
mateix/a i veure les diferents formes de mostrar i demostrar que ens envolten.
Per tant, perquè aquestes persones
no sempre et besi, t’abraci, et regali coses... que des del teu punt de vista
creus que no et demostra que t’estima, recorda que tothom és diferent i que al
cap i a la fi, el món dels sentiments és subjectiu i depenent de quins ulls ho
mirin es veurà d’una manera o altra.
Així doncs, si algú no expressa
aquests sentiments de la manera que tu ho faries, no te perquè ser de gel i
menys ser jutjat per no fer-ho, ja que a vegades valen més poques mostres i
sinceres, que no pas moltes i que no siguin de veritat.
I si és
veritat que som de gel, només em queda a dir que “el gel es fon” i ara m’estic
fonent, i el que vull amb aquest blog és omplir el meu got amb les gotes que
van caient mica en mica d’aquest cor que tants cops ha estat jutjat dient que
era de gel.
